Albiach alerta de la normalització dels discursos d’odi i reclama una Catalunya de drets, convivència i serveis públics. Pisarello denuncia l’intent de Vox i sectors judicials de qüestionar el dret a vot dels nets dels exiliats del franquisme i crida a plantar-hi cara: “Ens trobaran de front, units”
Els Comuns han celebrat aquesta tarda al Teatre Zorrilla de Badalona l’acte “Pel futur de Catalunya”, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, reivindicant una Catalunya “en construcció”, diversa, cohesionada i amb més drets, serveis públics i capacitat d’autogovern. L’acte, que ha aplegat unes 200 persones de públic, ha comptat amb les intervencions de la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach; el portaveu i candidat de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, i la portaveu municipal i candidata de Badalona en Comú a l’Ajuntament de Badalona, Aïda Llauradó.
Jéssica Albiach ha situat la situació de Ceuta i els discursos d’odi com un dels principals reptes democràtics davant l’avenç de l’extrema dreta. La presidenta dels Comuns al Parlament ha acusat el PP d’alimentar una concepció de la política basada en la confrontació i la deshumanització de les persones migrades i ha reclamat responsabilitat a totes les forces democràtiques.
Albiach fa una crida a Junts i ERC a no legitimar els marcs de l’extrema dreta
Albiach ha advertit especialment contra la normalització dels marcs de l’extrema dreta i ha assenyalat que ni Junts ni ERC haurien de contribuir a legitimar-los, alertant del risc que hi ha quan “des d’algunes forces polítiques es rebutja acollir menors procedents de Ceuta, com fa Míriam Nogueras; o quan s’assumeix d’una manera o d’una altra allò del “aquí no cabem tots” com fan algunes veus d’ERC, i aquí és quan es trenca la tradició inclusiva del catalanisme”.
En aquest sentit, ha denunciat els intents de convertir les persones migrades en culpables dels problemes socials i ha defensat una resposta basada en els drets humans i en la cohesió social. “La batalla no és migrant contra autòcton. És treball contra explotació, drets contra especulació i majoria social contra privilegis”, ha defensat Albiach. La dirigent dels Comuns ha reivindicat així una Catalunya que no renunciï a la seva tradició de catalanisme popular i d’acollida, recordant el valor del lema “Som un sol poble”.
Albiach reclama a Illa que deixi d’amagar-se darrere de l’herència i aporti “solucions”
La presidenta dels Comuns al Parlament també ha reclamat més ambició al Govern de Salvador Illa i ha advertit que, un cop aprovats els pressupostos, ja no pot continuar atribuint els problemes del país a l’herència rebuda. “Ja té pressupostos. Ara toca que deixi d’amagar-se d’una vegada darrere de l’herència que ha rebut. La realitat és ara i els problemes necessiten solucions”, ha afirmat. Albiach ha reclamat al Govern actuacions concretes davant els principals problemes de la ciutadania: un Pacte Nacional per l’Educació, més polítiques d’habitatge, la reducció de les llistes d’espera sanitàries i uns trens dignes.
Pisarello: “Els hereus polítics dels qui van expulsar milers de persones ara volen decidir si els seus descendents poden tornar a formar part plenament del país”
Gerardo Pisarello ha situat en el centre del seu discurs la batalla pel dret a pertànyer i ha denunciat l’intent de Vox, amb el suport de sectors judicials a través del Tribunal Suprem, de qüestionar el dret a vot dels nets i netes de persones que van haver d’exiliar-se perseguides pel franquisme. “Perquè al final aquesta és la batalla que alguns volen plantejar-nos una vegada i una altra: decidir qui té dret a formar part del nosaltres i qui n’ha de quedar fora”, ha advertit. Pisarello ha qualificat de “paradoxa” que “els hereus polítics dels qui van expulsar milers de persones ara vulguin decidir si els seus descendents poden tornar a formar part plenament del país”.
Davant d’aquest intent, el dirigent dels Comuns ha reivindicat una resposta col·lectiva i ha apel·lat a la majoria progressista i plurinacional: “Doncs que ho tinguin clar: ens trobaran de front, units.” “Amb la majoria plurinacional i progressista, i amb el poble català defensant els drets de tothom, els frenarem. Com ho vam fer el 2023, ho tornarem a fer també el 2027”, ha afirmat.
En aquest sentit, Pisarello ha situat la Diada com una oportunitat per reivindicar la Catalunya i les ciutats de barreja, diverses i plurals, com una alternativa als projectes reaccionaris de la dreta i l’extrema dreta. “Convertir la Barcelona, la Badalona, la Catalunya de barreja que som i que sempre hem sigut, en una alternativa a les polítiques reaccionàries de la dreta i en un projecte esperançador, de lluita i de construcció d’un futur millor”, ha defensat.
El candidat de Barcelona en Comú ha advertit també que la resposta a l’extrema dreta no pot passar per polítiques neoliberals ni per una “cursa desfermada cap al rearmament”, i ha criticat les propostes que, segons ha assenyalat, pretenen combatre la ultradreta “sense tocar els grans especuladors”. “Necessitem propostes impugnadores que remoguin privilegis i erosionin la base econòmica de la ultradreta”, ha reclamat.
Aïda Llauradó anuncia la seva candidatura a Badalona
L’acte també ha servit perquè Aïda Llauradó anunciés públicament que serà la candidata dels Comuns a l’alcaldia de Badalona a les eleccions municipals de 2027. Llauradó ha reivindicat Badalona com una ciutat d’acollida i ha defensat que el futur del municipi passa per reforçar els serveis públics, l’habitatge assequible, els barris i la cohesió social. “Badalona sempre ha estat una ciutat d’acollida. Ho ha sigut, ho és i sempre ho serà”, ha afirmat.
La candidata ha assegurat que els Comuns representen “l’alternativa d’esquerres” a la ciutat i ha avançat que la seva candidatura posarà al centre la climatització de les escoles, el manteniment dels equipaments municipals, les escoles bressol, la piscina municipal, més verd urbà i un pla de barris propi. Llauradó ha reivindicat finalment una Badalona i una Catalunya on els drets humans, els serveis públics i la dignitat estiguin per davant de l’odi i els privilegis.