Avui hem aconseguit un acord de pressupostos amb el Govern de la Generalitat. Un acord que porta la nostra empremta, que reflecteix les nostres prioritats i que, sobretot, es notarà en el dia a dia de la gent.
Han estat dies llargs. Moltes reunions, molta pressió, molta negociació. Però hem aguantat. Perquè sabíem el que volíem i no ens hem mogut. Catalunya porta tres anys sense pressupostos. Tres anys en què la sanitat, l’educació i el transport han patit la manca de finançament que mereixen. Des del primer moment, els Comuns vam posar-nos a treballar: al febrer ja teníem un acord signat amb el Govern. Mentre ERC i el PSC no eren capaços d’entendre’s, nosaltres ja havíem fet la feina.
Quan finalment s’han posat d’acord, el calendari ha canviat. Ja no parlem d’un pressupost per al 2026, sinó d’un pressupost de legislatura: 2026, 2027 i 2028. I des del primer moment vam dir-li al Govern que calia ampliar el nostre acord. Perquè si els Comuns posem els vots, els Comuns posem les condicions.
L’habitatge és la principal preocupació de la ciutadania. És el principal factor de desigualtat, condemnant a l’empobriment a moltíssima gent i, alhora, s’ha convertit en l’actiu financer més rendible.
I com és la nostra obsessió és també el cor d’aquest acord.
Ahir mateix, al carrer Buenos Aires de Barcelona, l’Olalla i els seus tres fills van ser desnonats pel fons New Amsterdam Developers. Un fons que se salta la normativa del 30%, la llei de lloguers de temporada i el topall de preus. I que la Generalitat encara no ha sancionat de manera contundent, malgrat que podria imposar multes de fins a 900.000 euros. Això és intolerable. I per això hem exigit al Govern eines reals per acabar amb aquesta impunitat, perquè a Catalunya les lleis les ha de complir tothom.
Per això hem lluitat per aconseguir:
- 2.500 milions d’euros per a polítiques d’habitatge, més 1.200 milions per intervenir en 120 barris a través del Pla de Barris.
- Una llei per prohibir les compres especulatives d’habitatge. No pot ser que el 60% de les compres es facin al comptat i que el mercat el dominin els fons voltor.
- Una llei d’urgència per convertir oficines i locals buits en habitatge protegit. Només a Barcelona, 27.000 pisos públics més.
- Una Direcció General de Disciplina en Habitatge. Perquè les lleis es facin complir i els incompliments tinguin conseqüències reals.
- Duplicar els ajuts al lloguer, fins a arribar al 25% de les famílies llogateres. 50.000 famílies més protegides.
Ho diem clar: acabarem amb l’especulació. Ens costarà, trigarà més del que voldríem, però ens hi deixarem la pell. El dret a l’habitatge no és negociable. A Catalunya li ha faltat fins ara ambició social, i això és el que hem vingut a posar en el centre d’aquest acord.
Per això a banda de l’habitatge, hem pactat el manteniment de la rebaixa del 50% en el transport públic —T-JOVE i T-USUAL— i la reconversió de la R-Aeroport pel 2030 per convertir-la en una línia de rodalies real, per als veïns i veïnes, no només per als turistes. I moltes altres propostes per impulsar l’ambició social que necessita el país.
Catalunya tindrà pressupostos i el Govern els haurà de gestionar. Els haurà d’executar. I no pensem mirar cap a un altre costat.
No dubteu de dues coses. La primera: estarem fiscalitzant cada dos mesos el compliment de l’acord a la mesa de seguiment que hem pactat. La segona: un acord de pressupostos és un acord de pressupostos, ni més ni menys. Demostrem que es pot arribar a acords i alhora discrepar, demanar explicacions, fins i tot exigir l’assumpció de responsabilitats quan cal. Però la política és pacte, i cada vegada que els nostres vots puguin estar al servei del país, ho negociarem.