L’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha fet una dura valoració del discurs sobre l’Estat de la Unió (SOTEU) pronunciat avui per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Per a l’eurodiputat, la intervenció ha estat marcada per les grans paraules buides i una doble moral inacceptable: «Von der Leyen ha vingut a parlar-nos d’una Europa independent, però darrere de la retòrica apareix una Unió lligada a les dependències de sempre. Aquest no ha estat el discurs de l’Estat de la Unió, ha estat el discurs de la hipocresia de la Unió».
Un doble raser «insuportable» davant de Gaza i Rússia
El punt més crític de la valoració s’ha centrat en la política exterior de la Unió i el genocidi a Palestina. Mentre Von der Leyen exigeix sancions, pressió i aïllament contra Rússia, davant de Gaza torna a escudar-se en el suport a Israel.
«El doble raser de la Comissió és insuportable. A Rússia, s’arma la víctima perquè es pugui defensar; a Israel, s’arma l’agressor perquè pugui exterminar la víctima», ha denunciat Asens. L’eurodiputat ha retret que la presidenta continuï justificant la complicitat europea ignorant les exigències de la justícia internacional i de l’ONU, que obliguen a frenar el genocidi. «Tampoc ha dit res que la Comissió continuï avalant la persecució de la relatora Albanese i dels jutges de la Cort Penal Internacional quan disposa de mecanismes per evitar-ho. Això també és cedir sobirania a Trump», ha afegit.
Davant l’afirmació de la presidenta que la Unió Europea va néixer com un projecte de pau, Asens ha exigit coherència: «Si som un projecte de pau, actuem com a tal: embargament d’armes, suspensió de l’Acord d’Associació amb Israel i compliment de les nostres obligacions davant del genocidi. El dret internacional no pot valer contra els nostres enemics i desaparèixer davant dels nostres ‘aliats’».
Migració i la frontera sud: el xantatge d’externalitzar fronteres
Sobre el bloc migratori i l’esment a la crisi de Ceuta, Asens ha criticat l’enfocament deshumanitzador de la Comissió. Von der Leyen ha parlat d’adversaris que utilitzen la migració i de moviments massius instrumentalitzats, però sense assenyalar els responsables.
«Les persones migrants no són un exèrcit ni una amenaça, són éssers humans que poden ser utilitzats com a instruments de pressió. Si la Comissió considera el que ha passat a Ceuta una amenaça híbrida, Von der Leyen ha d’explicar públicament quin paper atribueix al Marroc i què sap sobre possibles ingerències d’Israel o els EUA», ha exigit Asens. Així mateix, ha advertit que externalitzar les fronteres «no ens protegeix, sinó que lliura a tercers Governs una enorme capacitat de xantatge sobre Europa».
Militarització i una falsa sobirania davant dels EUA
L’eurodiputat també ha qüestionat la visió d’»independència» exposada a l’hemicicle. Rússia s’ha posicionat com la gran amenaça del discurs, i la resposta de la Comissió ha tornat a ser més despesa militar, més defensa i més OTAN. «¿Independència de qui?», s’ha preguntat Asens. «Von der Leyen parla de sobirania europea mentre celebra la compra de míssils Patriot estatunidencs. Europa només serà sobirana quan sigui capaç de construir la seva pròpia seguretat, la seva pròpia diplomàcia i la seva pròpia pau».
Intel·ligència Artificial: molt accelerador i cap límit democràtic
Finalment, respecte a la Intel·ligència Artificial, Asens ha assenyalat el gran forat del discurs. Davant l’exemple de la presidenta assegurant que «no vol que el seu metge sigui un robot», l’eurodiputat ha advertit que el problema real és molt més profund i inclou la destrucció d’ocupació, la vigilància massiva, la discriminació, les armes autònomes o la manipulació democràtica.
«Davant d’una tecnologia on els seus propis desenvolupadors adverteixen de riscos extrems, Von der Leyen parla fonamentalment d’inversió, productivitat i competició. La sobirania tecnològica no consisteix únicament a tenir els nostres propis models o empreses, la qüestió fonamental és qui governa la IA: la ciutadania o unes poques empreses privades», ha afirmat Asens. «Europa necessita capacitat pròpia, però també límits democràtics. No n’hi ha prou amb trepitjar l’accelerador si ningú està disposat a frenar».