L’eurodiputat Jaume Asens s’ha adreçat formalment mitjançant cartes al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, per traslladar una profunda preocupació per l’aplicació dels delictes d’odi en contextos de protesta política. La iniciativa sorgeix arran de la recent obertura de diligències contra els joves que van protestar llançant pintura durant un acte públic de la periodista Pilar Rahola per denunciar la seva complicitat amb el genocidi a Gaza.
Asens ha denunciat l’anomalia que, mentre a Pilar Rahola mai se l’ha investigat pels seus discursos contra la població musulmana o per negar l’holocaust palestí, els Mossos d’Esquadra i altres forces de seguretat apliquin de forma arbitrària la figura del delicte d’odi antisemita als activistes que la critiquen. Segons la informació disponible, l’acció d’aquests joves no s’adreçava contra cap persona pel fet de pertànyer al col·lectiu jueu, sinó contra posicionaments polítics expressats en relació amb l’Estat d’Israel.
El perill d’assimilar la crítica política amb l’antisemitisme
L’eurodiputat adverteix que existeix un risc creixent d’expansió interpretativa del dret penal que impacta directament sobre l’exercici dels drets fonamentals. Resulta preocupant que es pugui produir una identificació automàtica entre la crítica política, fins i tot si és disruptiva, i el discurs d’odi dirigit contra un col·lectiu protegit.
«En moltes ocasions, les autoritats policials apliquen definicions d’antisemitisme impulsades per lobbies que confonen de manera interessada la crítica a les polítiques d’Israel amb el racisme, oblidant, per exemple, resolucions històriques de l’ONU que identificaven el sionisme com una forma de discriminació«, denuncia Jaume Asens.
«Aquesta confusió silencia el pensament crític i ataca directament la llibertat d’expressió. A més, com adverteix el Tribunal d’Estrasburg, la mera obertura d’un procediment penal o la simple qualificació inicial d’uns fets com a delicte d’odi per part de la policia genera un greu ‘efecte dissuasiu’ (chilling effect) sobre l’exercici legítim del dret de manifestació«, afegeix l’eurodiputat.
Peticions formals: Criteris clars i garantistes
Per dotar de major seguretat jurídica les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i els Mossos d’Esquadra, Asens sol·licita l’aprovació d’un protocol o instrucció interna que estableixi criteris interpretatius clars. Aquests protocols han d’exigir:
- L’aplicació dels criteris de la Declaració de Jerusalem sobre l’Antisemitisme, que distingeix amb precisió entre l’antisemitisme real i la crítica severa a les polítiques d’un Estat.
- El respecte a la doctrina consolidada del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre llibertat d’expressió, recordant el cas Handyside, que estableix que la llibertat d’expressió protegeix també aquelles idees que ofenen, xoquen o inquieten.
- L’aplicació de l’estàndard del cas Stankov, que reforça la protecció del dret de reunió fins i tot en contextos d’altíssima tensió política.
- L’observança del cas Ezelin, que adverteix que sancionar un participant en una manifestació requereix una necessitat social imperiosa que aquí no concorre.
Finalment, Asens recorda que la protecció davant el racisme s’ha de basar en els estàndards del Consell d’Europa. La Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) estableix clarament que la lluita contra la intolerància s’ha de fonamentar en la promoció dels drets humans. La pròpia ECRI subratlla amb fermesa que tot intent de silenciar o estigmatitzar com a antisemites les crítiques legítimes contra Israel i les seves polítiques posarà en perill els esforços per lluitar contra el veritable antisemitisme i, per tant, s’hauria de rebutjar.
«És hora de protegir la llibertat d’expressió i deixar de castigar la dissidència política per encobrir la complicitat amb la vulneració sistemàtica del dret internacional», conclou l’eurodiputat.
Contacte de premsa:
Adriana Partal (0034) 609 66 06 76