Cid: “No ens aixecarem de la taula d’habitatge amb el Govern fins que no hi hagi solucions reals a la crisi habitacional que viu Catalunya”

El portaveu parlamentari dels Comuns anuncia el registre d’una proposició de llei per dotar de més pressupostos i millorar la comptabilitat amb l’IMV de la Renda Garantida de Ciutadania, i una Llei de Finances locals per millorar la capacitat econòmica i financera els ajuntaments

El portaveu dels Comuns al Parlament de Catalunya, David Cid, ha parlat en roda de premsa de l’acord amb el Govern per crear una taula específica d’habitatge a la negociació dels Pressupostos del 2025. “Hem dit per activa i per passiva que aquesta legislatura ha de ser la de l’habitatge, i no ens aixecarem d’aquesta taula fins que no hi hagi solucions reals a la crisi habitacional que viu Catalunya”. Així de contundent s’ha mostrat el portaveu sobre una taula que “tractarà els acords d’investidura, entrarà en concrecions i farà un seguiment de les polítiques d’habitatge i per incorporar més recursos propis, no només a crèdit, i canvis legislatius necessaris per garantir que no es produeixi frau de llei com passa amb el lloguer de temporada”. A la taula participaran membres del comitè negociador dels Comuns, la conselleria d’Economia i la conselleria de Territori i Habitatge.

D’altra banda, Cid ha anunciat el registre de quatre proposicions de llei, de les quals ha destacat la Llei de Finances de Catalunya i la Modificació de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania. Pel que fa a la primera, el portaveu ha desgranat la seva finalitat: “La llei de finances locals de Catalunya té com a objectiu fomentar el municipalisme avançant cap a una major descentralització administrativa que doni més capacitat econòmica i financera als ajuntaments de tots els pobles i ciutats”. Una llei que d’aprovar-se tindria un impacte significatiu en la gestió dels serveis públics a Catalunya: augment de l’autonomia financera, transparència, finançament sostenible, participació i equitat. Una llei, en definitiva, “fonamental perquè els ajuntaments puguin fer millor la seva feina”.

D’altra banda, la proposició de llei de modificació de la Llei 14/2017 de la Renda Garantida de ciutadania, proposa “enfortir la prestació, dotant-la de més pressupost i modificant-la perquè “arribi a més col·lectius no atesos i augmenti la protecció a totes les famílies beneficiàries”, ha explicat el portaveu. L’objectiu d’aquesta proposició de llei és “fer efectiva la comptabilitat real entre la RGC i l’Ingrés Mínim Vital, evitar que es puguin produir situacions com les que hem viscut de 9500 famílies que van percebre la prestació i ara se’ls hi reclama, i millorar-la amb la lluita contra la desigualtat i contra la pobresa infantil”. Concretament, la proposta dels Comuns comporta:

  • Facilitar l’accés a les persones joves, reduint l’edat mínima per a sol·licitar la RGC dels 23 anys als 21.
  • Millora de la quantia:Doblant la quantia que es rep per fill a càrrec, de 100 a 200 euros per cadascun, tal com demana Save The Children, i incorporant un complement per despeses de lloguer de l’habitatge habitual.
  • Eliminar condicionalitat:eliminant el tram condicional a seguir itineraris d’inserció laboral o social substituint-lo pel dret a participar en aquests.
  • Millora de gestió: Reduint el temps màxim de resolució d’una sol·licitud de RGC de 4 mesos a un mes, aplicant la lògica de finestreta única de tramitació de la RGC i l’IMV per incloure amb claredat la complementarietat entre ambdues ajudes.

Per a Cid, “La Renda Garantida és una inversió, no una despesa; una inversió per assegurar que ningú es quedi enrere i reduir la desigualtat, i per reactivar la demanda i garantir les necessitats”. El portaveu també ha destacat la prestació com una “mesura de llibertat” per a moltes famílies, donada la seva capacitat de garantir drets. “Ningú és lliure si no pot omplir la nevera”, ha sentenciat.