Els Comuns reiteren la seva exigència, al Congrés dels Diputats, al Parlament de Catalunya i a la ciutat de Barcelona, per fer realitat el projecte de transformació de la comissaria de Vía Laietana 43 en un espai de referència per a la justícia democràtica i la reparació de les víctimes
Per primera vegada en democràcia, la Fundació Francisco Franco té obert un procediment, impulsat des del ministeri de Cultura, que pot acabar en la seva extinció judicial per fer apologia de la dictadura franquista
Durant el mes de novembre, els grups municipals de Comuns estan presentant mocions de commemoració, reparació i defensa de la veritat històrica a tots els ajuntaments del país, mentre que al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu i a la Diputació de Barcelona despleguen iniciatives legislatives i institucionals que amplien i aprofundeixen en el dret a la memòria
L’objectiu polític i institucional de l’ofensiva dels Comuns és clar: reforçar i accelerar les polítiques públiques de memòria democràtica a Catalunya i a l’Estat, reivindicar el paper dels moviments socials en la conquesta democràtica, i protegir la democràcia en un moment d’auge de discursos reaccionaris i revisionistes.
Els Comuns constaten que mig segle després de la mort del dictador, la democràcia espanyola té encara un deute pendent amb la memòria de tots aquells homes i dones que van lluitar, posant el seu cos, en defensa dels drets i les llibertats de tots i totes nosaltres. I que es necessiten 10 anys de polítiques intensives de memòria, justícia i reparació per poder tancar aquest capítol fosc de la nostra història, quan es compleixin 100 anys del cop d’estat de 1936.
En aquest context, just ara que es compleix el 50è aniversari de la mort de Franco, ens trobem davant una oportunitat per reforçar i accelerar les polítiques de memòria democràtica, basades en la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició; i per reivindicar la memòria històrica com un pilar de la democràcia.
Via Laietana 43, espai de referència de memòria democràtica
Els Comuns situen la transformació de la comissaria de Via Laietana 43 en un espai de memòria democràtica, de drets humans i de reparació a les víctimes com una exigència central de la seva ofensiva institucional arreu del país. Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, l’espai polític impulsa iniciatives coordinades en tots els nivells institucionals (municipis, Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats, Diputació de Barcelona i Parlament Europeu) per fer realitat una reivindicació històrica del moviment memorialista: que l’antiga comissaria, símbol de la repressió i de la tortura franquista, deixi definitivament de funcionar com a seu de la Policia Nacional i es converteixi en un centre de referència internacional, a l’alçada de l’ESMA de Buenos Aires o del Topography of Terror de Berlín.
Aquest compromís es concreta en mocions municipals de suport al projecte; en el seguiment actiu del calendari i dels compromisos del Govern de l’Estat; en la presentació al Parlament d’un requeriment formal perquè Via Laietana 43 esdevingui un espai obert, participatiu i vivencial de memòria; i en les preguntes registrades al Congrés reclamant-ne l’execució efectiva com a Lloc de Memòria Democràtica. Els Comuns reiteren que aquest espai, per dignitat democràtica i per respecte a les víctimes, no pot continuar convivint amb una comissaria policial activa, i que la seva transformació és indispensable per garantir veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.
Una nova política catalana de memòria des del Parlament
Aquestes iniciatives de l’àmbit municipal van en la línia de la feina que els Comuns està desenvolupant des del Parlament de Catalunya. El grup polític està treballant fent aportacions a la Llei de memòria democràtica que es preveu pugui estar enllestida en el primer trimestre de 2026. I aquest mateix mes de novembre ha presentat una moció que proposa un gir estructural a les polítiques de memòria a Catalunya, amb accions com un requeriment formal al Govern de l’Estat per fer realitat Via Laietana 43 com a espai de memòria i la sol·licitud per ampliar el programa d’exhumacions, fosses i identificacions de víctimes del franquisme a Catalunya, un procés que actualment avança però continua sent insuficient. A dia d’avui encara hi ha mès de 900 fosses pendents de ser exhumades.
A banda d’aquests eixos principals, la iniciativa dels Comuns contempla la petició d’un Pacte Nacional de Memòria Democràtica, amb participació d’entitats i d’institucions; l’atenció integral a les víctimes amb l’ampliació dels equips de suport jurídic i psicosocial i l’autonomia reforçada del Memorial Democràtic, amb més recursos humans i tècnics.
En paral·lel, al mes de maig els Comuns, juntament amb altres forces d’esquerres, van registrar la creació d’una comissió d’investigació sobre la repressió exercida contra dones i menors d’edat pel Patronato de Protección a la Mujer, una de les institucions més violentes del franquisme. La comissió, aprovada finalment al Ple d’octubre, converteix el Parlament en la primera institució de l’Estat que investigarà formalment el paper de les congregacions religioses i del règim en la persecució de milers de joves, i respon a una demanda directa de les supervivents, que reclamen veritat, reparació i garanties de no repetició. Aquestes iniciatives busquen situar Catalunya al nivell dels països europeus que han aconseguit institucionalitzar polítiques de memòria democràtica modernes, transversals i pedagògiques.
Congrés dels Diputats: avenços clau per a la veritat i la reparació
Durant els darrers mesos, els Comuns han impulsat al Congrés diverses iniciatives legislatives que situen el dret a la memòria al centre de l’agenda estatal. El passat 7 d’octubre de 2025, gràcies a la seva iniciativa, la cambra baixa va aprovar reformar la Llei de Memòria Democràtica per reconèixer formalment les víctimes del Patronato de Protección a la mujer, una institució franquista que va empresonar, separar famílies i internar milers de dones considerades “pecadores” o “rebels”. Aquesta mesura obre la porta a la reparació institucional, el suport psicològic i jurídic, i el reconeixement públic de la violència de gènere institucional del franquisme.
En la mateixa línia en els dos últims anys els Comuns han registrat al Congrés noves preguntes per exigir al Govern l’execució efectiva de la declaració de Via Laietana 43 com a Lloc de Memòria Democràtica i la seva conversió en un centre de memòria contra la tortura i l’antifeixisme. L’edifici va ser un centre sistemàtic de tortures, és un símbol de la impunitat franquista, i la seva transformació en un centre de memòria democràtica és una reivindicació històrica de les entitats memorialistes.
Ministeri de cultura i el retorn del patrimoni espoliat
El Ministeri de Cultura, liderat per Ernest Urtasun, està desplegant una línia d’actuació continuada i estratègica per situar la memòria democràtica com un pilar central de la política cultural de l’Estat. Dins del marc general “Cultura con memoria”, el ministeri ha impulsat accions decisives per enfortir el dret a la veritat, la reparació i les garanties de no repetició.
Un dels avenços més rellevants ha estat l’obertura, el 31 d’octubre de 2025, de la fase decisiva del procediment per a l’extinció judicial de la Fundació Francisco Franco, una entitat que ha fet apologia de la dictadura, ha vulnerat reiteradament la Llei de Memòria Democràtica i ha humiliat a les víctimes del franquisme. Es tracta del procés més avançat que s’ha dut mai a terme a l’Estat contra una organització d’exaltació franquista, i representa un pas imprescindible per retirar definitivament de l’esfera pública qualsevol legitimació del règim dictatorial i per defensar la dignitat de les víctimes.
En paral·lel, el Ministeri de Cultura ha complert amb l’obligació legal de publicar el primer inventari oficial de béns mobles incautats durant la Guerra Civil i la dictadura. Aquest registre inclou documents, llibres, peces artístiques i objectes culturals i patrimonials confiscats il·legalment, i constitueix una eina fonamental per impulsar processos de restitució. A més, ja hi ha diversos expedients de devolució en tramitació i es preveuen noves restitucions en els pròxims mesos.
Un exemple significatiu d’aquesta política de justícia patrimonial es va produir al maig de 2025, quan el ministeri va retornar a la família legítima propietària una col·lecció de pintures incautades al primer alcalde republicà de Madrid, Pedro Rico. Un cas que simbolitza la voluntat del Govern d’avançar cap a la reparació efectiva de les víctimes del saqueig franquista.
Entre les noves iniciatives impulsades des del ministeri destaca també la creació de l’Arxiu Històric dels Moviments Socials, un espai destinat a reconèixer, preservar i estudiar la contribució dels moviments obrers, feministes, veïnals, ecologistes o estudiantils a la conquesta de drets i llibertats democràtiques. Una memòria democràtica completa ha d’incorporar totes les veus, incloses aquelles que van ser silenciades o invisibilitzades durant dècades.
Amb aquestes actuacions, el Ministeri de Cultura consolida una agenda sòlida, continuada i amb vocació de país per garantir que el dret a la memòria democràtica sigui una política pública estructural, present i amb mirada de futur.
Moció conjunta als municipis d’arreu del país
Durant el mes de novembre, tots els grups locals dels Comuns amb representació en els plenaris municipals, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, estan presentant de manera coordinada i simultània una moció de compromís polític actiu amb la memòria democràtica.
La moció inclou la reafirmació del dret a la memòria, el rebuig explícit del blanqueig del franquisme, accions locals d’educació i divulgació, iniciatives de suport a les entitats memorialistes, la retirada de simbologia franquista i el suport al projecte de transformació de la comissaria de la Via Laietana de Barcelona en un centre de memòria. Els ajuntaments com a les institucions més properes a la ciutadania són claus per convertir la memòria en una política viva, quotidiana i pedagògica.
Barcelona: la memòria democràtica com a dret ciutadà
L’arribada de Barcelona en Comú a l’alcaldia de Barcelona va representar una fita en la manera d’entendre la memòria democràtica i de convertir-la en una política pública amb profunditat ciutadana. Des del 2015, la ciutat va viure un impuls decidit que la va situar com a referent internacional en la defensa de la memòria com a dret, una eina de reparació i justícia, però també de pedagogia i transformació social. Els governs de Barcelona en Comú van canviar el paradigma: de la memòria com a “deure” institucional a la memòria com a dret ciutadà, col·lectiu i plural.
Aquest compromís es va traduir en projectes emblemàtics com la recuperació de La Model com a espai obert a la ciutadania i de memòria viva; la feminització del nomenclàtor, amb centenars de carrers i places dedicats a dones i moviments socials; la revisió crítica de l’art i de l’espai públic amb mirada decolonial; i la creació de comissions i faristols memorials arreu de la ciutat per recuperar històries dels barris i dels col·lectius tradicionalment silenciats.
En l’actual mandat, Barcelona en Comú manté el compromís d’impulsar la memòria democràtica des de l’oposició, situant-la al centre de la seva acció institucional. Durant aquest mes de novembre, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador, el grup municipal ha registrat una declaració institucional de commemoració i reparació, i ha formulat precs i preguntes sobre la preservació de la Model com a espai de memòria i sobre la inexistència de les taules de memòria als districtes, per exigir el compliment dels compromisos municipals en aquesta matèria.
Els Comuns també han intensificat el seguiment del projecte de transformació de la comissaria de Via Laietana 43 en un centre de memòria i drets humans, coordinant-se amb la resta d’institucions implicades per garantir que aquesta reivindicació històrica no torni a quedar encallada.
Diputació de Barcelona: reparació institucional i suport al món local
El dijous 27 de novembre, en el ple de la Diputació de Barcelona, els Comuns presentaran una moció perquè aquesta administració impulsi un acte de reparació i reconeixement per als treballadors depurats durant la dictadura franquista. La moció de l’espai polític, que forma part del govern de la Diputació de Barcelona, proposa la celebració d’un Ple extraordinari de reparació amb participació de les famílies de les treballadores i els treballadors represaliats.
També es demana que es puguin expedir certificats de rehabilitació moral i la instal·lació de plaques i elements memorials a les dependències de la Diputació. La moció a més contempla accions de suport als ajuntaments en projectes i testimonis locals, el reforç de les entitats memorialistes, i la reiteració del compromís institucional amb el projecte de Via Laietana 43.
La memòria democràtica sobre el franquisme a Europa
Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco i amb el 10è aniversari del Grup de Memòria Democràtica del Parlament Europeu, els Comuns han participat activament en una de les iniciatives més rellevants que s’han organitzat a Europa en matèria de lluita contra el llegat del franquisme i el negacionisme.
El passat 11 de novembre el Parlament Europeu va acollir les jornades internacionals “Franquismo sin Franco: legado autoritario, impunidad y olvido”, en què el nostre eurodiputat Jaume Asens va tenir un paper destacat com a impulsor, ponent i moderador. L’acte, organitzat pel Grup de Memòria Democràtica del Parlament Europeu, va reunir a representants de quatre grans famílies polítiques europees, S&D, Renew Europe, Greens/EFA i The Left, i a partits de l’Estat com PSOE, PNB, ERC, Comuns, BNG, Compromís, Sumar, Podemos i EH Bildu.
Aquest acte va ser una reafirmació del compromís europeu per fer front a l’auge actual de l’extrema dreta i del revisionisme històric. Va reunir a juristes, acadèmics, experts en drets humans, víctimes de la dictadura i representants d’entitats memorialistes per analitzar, entre altres aspectes, els límits dels marc legal a l’Estat espanyol per perseguir els crims del franquisme i les reformes pendents per garantir veritat, justícia i reparació.
La mobilització social per la democràcia, ahir i avui
En aquest context, el passat dissabte 15 de novembre la Fundació Sentit Comú va organitzar a Barcelona una jornada sota el títol de “Tardor de Memòria Democràtica de Catalunya en Comú. La mobilització social per la democràcia, ahir i avui”. L’acte va tenir lloc en el recinte de La Model i va consistir en dues taules de debat i una visita guiada a càrrec de l’Associació d’Expresos Polítics.
La jornada va reivindicar el paper dels moviments socials antifranquistes (obrer, veïnal, feminista, estudiantil i LGTBIQ+) i va reflexionar sobre els reptes actuals davant l’auge de l’extrema dreta internacional. Entre els participants hi eren, entre altres, Carles Vallejo, representant de CCOO SEAT i president de l’Associació d’Expresos Polítics; Belén López, secretària general de CCOO Catalunya; la sociòloga Marina Subirats; Diego Marchante, activista i referent LGTBIQ+; Albert Recio, economista i referent del moviment veïnal; Andrés Garcia Berrio, jurista i diputat dels Comuns al Parlament i Steven Forti, historiador.
La jornada va situar la memòria democràtica en el centre del projecte polític dels Comuns amb la defensa d’una democràcia viva, participativa i vinculada als moviments socials. A més, la Fundació Sentit Comú, des del passat 15 de novembre, està dedicant a “La Pública Digital” una edició especial amb una vintena d’articles sobre diferents aspectes de la memòria democràtica. Entre els autors i autores figuren noms com Gerardo Pisarello, Mar Trallero, Ernest Urtasun, Custodia Moreno, Joan Busquets, Beatriz Simón Olmedo, Joan Mena, Marc Andreu i Marc Calvo.
La memòria és la defensa activa de la democràcia
Aquest desplegament d’iniciatives polítiques organitzatives, municipals, parlamentàries i estatals dels Comuns neix amb la voluntat de teixir un gran consens democràtic i social per impedir l’avenç del revisionisme, per fer justícia amb totes les víctimes de la dictadura i per reivindicar el valor de la lluita democràtica contra el franquisme. La memòria no és passat. És defensa activa de la democràcia.
Barcelona, 17 de novembre de 2025
Foto: Guillem Roset (ACN)