L’eurodiputat Jaume Asens ha presentat avui una denúncia davant la Fiscalia espanyola perquè s’investigui la possible participació de ciutadans espanyols en els anomenats “safaris humans” o “safaris de la mort” comesos durant el setge de Sarajevo (1992-1996), un dels episodis més atroços de la guerra de Bòsnia.
Segons diverses investigacions periodístiques publicades per La Vanguardia i eldiario.es, corroborades per la denúncia presentada a Itàlia per víctimes del conflicte, durant el setge milícies serbobosnianes haurien organitzat un sistema de “caça de civils” en què persones adinerades de diversos països —entre els quals Espanya— pagaven quantitats de fins a 100.000 euros per disparar contra població civil indefensa des de posicions de franctirador.
Els testimonis recollits per aquests mitjans descriuen la presència d’»empresaris i professionals adinerats (…) del nord d’Itàlia, però també d’Espanya, França, Canadà, Estats Units o Rússia”, segons va declarar l’exmilitar Mario Gavazzeni. Les informacions assenyalen expressament l’existència de “turistes franctiradors” espanyols.
Crims de guerra i de lesa humanitat
La denúncia presentada per Asens sosté que aquests fets constitueixen, de forma indiciària, crims de guerra i crims contra la humanitat, atès que són atacs deliberats contra població civil protegida pel Dret Internacional Humanitari. Són delictes imprescriptibles segons el dret internacional.
El setge de Sarajevo ha estat reconegut pel Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (TPII) com un context de genocidi, extermini i terror contra la població civil. En particular, la sentència Galić va documentar l’ús sistemàtic de franctiradors per disparar contra civils que travessaven el carrer, recollien aigua o buscaven aliments. Els anomenats “safaris humans” s’insereixen directament en aquest patró criminal, amb l’agreujant de la participació d’estrangers que pagaven per matar.
Obligació d’Espanya d’investigar
La denúncia subratlla que Espanya té l’obligació jurídica de:
- Investigar si ciutadans espanyols van participar en aquests crims.
- Cooperar amb la Fiscalia de Milà, que ja ha obert diligències per homicidi múltiple agreujat.
- Sol·licitar informació a Itàlia i Bòsnia i Hercegovina mitjançant comissió rogatòria.
- Identificar possibles sospitosos presents en territori espanyol i posar-los a disposició judicial.
Asens ha sol·licitat, a més, que, per la naturalesa dels fets, es valori la competència de l’Audiència Nacional.
Declaració de Jaume Asens
«Pagar per matar civils durant un genocidi no és només una monstruositat moral: és un crim internacional imprescriptible. Si hi va haver ciutadans espanyols implicats en aquests ‘safaris humans’, l’Estat té l’obligació legal i ètica d’investigar-ho. La impunitat seria una ofensa a les víctimes de Sarajevo i al dret internacional.»
Asens recorda que «els crims de guerra no pertanyen només al passat: ens interpel·len avui, i la justícia no pot mirar cap a una altra banda.»
Disponibilitat de la denúncia
La denúncia presentada està a disposició de qualsevol mitjà, organització o persona interessada que vulgui consultar-la. Es pot sol·licitar directament a l’equip de l’eurodiputat.
Sol·licitud a la Fiscalia
En el seu escrit, l’eurodiputat demana a la Fiscalia que:
- Obri diligències d’investigació.
- Demani formalment la informació disponible a la Fiscalia de Milà.
- Recorri a Europol, Interpol i Eurojust per identificar els presumptes implicats.
- Activi tots els mecanismes necessaris per evitar la impunitat.
Contacte equip Jaume Asens:
Adriana Partal
Adriana.partalfernandez@la.europarl.europa.eu