L’eurodiputat dels Comuns celebra que la pressió social hagi obligat la Comissió Europea a pronunciar-se per primera vegada de manera clara contra els abordatges israelians
Asens denuncia la passivitat del Govern espanyol i d’altres estats membres, als quals Brussel·les assenyala com els responsables directes de garantir la seguretat dels activistes al mar
L’Alta Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Kaja Kallas, ha respost a la pregunta parlamentària impulsada per l’eurodiputat Jaume Asens en què s’exigien mesures preventives per impedir els atacs a les flotilles humanitàries que es dirigeixen a Gaza. En un pronunciament inèdit fins a la data, la Comissió Europea ha reconegut explícitament que «qualsevol ús de la força contra vaixells en aigües internacionals —incloses les confiscacions o els atacs— és inacceptable«.
Per a Jaume Asens, aquesta declaració suposa un punt d’inflexió. “És la primera vegada que Kallas ho diu de manera tan clara arran de l’abordatge. És una bretxa que ens interessa eixamplar i que demostra que la pressió social serveix. Obliga les institucions a moure’s, encara que sigui a poc a poc i de manera només retòrica fins ara”, ha valorat l’eurodiputat.
Assenyalament als estats membres i al Govern espanyol
Més enllà de la condemna a l’ús de la força, la resposta de Kallas resulta fonamental pel que revela sobre la inacció dels països europeus. La Comissió s’escuda en què no té mandat per escortar vaixells privats, però subratlla de manera categòrica que «els estats membres de la UE són els responsables de la protecció consular i la seguretat dels seus ciutadans al mar«.
En aquest sentit, Asens ha recordat que es van enviar cartes formals adreçades tant a la mateixa Comissió —tot i que Kallas afirmi no tenir-ne constància oficial— com al Govern espanyol, sol·licitant protecció preventiva per als activistes. «Ara podem assenyalar els governs europeus amb la màxima autoritat possible: fins i tot la Comissió reconeix que tenen l’obligació de protegir els seus ciutadans al mar, i no ho van fer«, ha denunciat Asens.
Jaume Asens critica durament la hipocresia institucional davant d’aquest tipus de crisis. «Els Estats, inclòs l’espanyol, han fet cas omís de la seva obligació de protegir la seva ciutadania. Després dels atacs venen les condemnes i les lamentacions, però la realitat és que no fan res per evitar que succeeixi quan tenen el deure i la responsabilitat de fer-ho«, conclou Asens.
Davant l’afirmació de Kallas de no tenir constància de sol·licituds formals d’assistència, l’eurodiputat ha recordat que ell mateix es va dirigir directament per carta a la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen exigint a la Comissió Europea una missió naval de protecció davant el risc d’atacs contra la flotilla humanitària cap a Gaza. En aquella missiva, l’eurodiputat sol·licitava actuar de manera preventiva abans que es produïssin violacions greus, advertint del risc imminent d’intercepcions i segrestos en aigües internacionals; una demanda de protecció que tant Brussel·les com el Govern espanyol van decidir ignorar.
Davant d’aquest abandonament de funcions institucionals, l’eurodiputat ha volgut posar en valor el paper indispensable de la societat civil. «Per sort, la flotilla anava acompanyada per organitzacions com Open Arms i Greenpeace. Gràcies a elles es va poder salvar les persones que havien deixat abandonades al mar, a la deriva en vaixells destrossats i sense motor, just a les portes d’una tempesta«, ha recordat, contraposant aquest rescat a la hipocresia dels Executius europeus: «Després dels atacs venen les condemnes i les lamentacions, però la realitat és que no fan res per evitar que succeeixi quan tenen el deure i la responsabilitat de fer-ho«.
Amb aquesta resposta sobre la taula, Asens i Comuns continuaran exigint responsabilitats als governs europeus per la seva omissió del deure de protecció enfront dels atacs israelians en aigües internacionals.
Preguntes presentades per Jaume Asens: