L’eurodiputat dels Comuns exigeix a Espanya que recorri davant el TJUE el nou Reglament de Retorns, que permet deportar persones a tercers països sense garanties de drets fonamentals
En una nova carta adreçada a la Presidència del Govern i als ministeris competents, Asens recorda que el passat mes de març ja va sol·licitar a l’Executiu la preparació d’aquesta via legal. En aquell moment, el Govern va optar per esgotar primer la via política i intentar frenar el text a les institucions europees. «Espanya va fer aquesta batalla. Va ser l’únic Estat membre que va expressar formalment la seva oposició al reglament i va qüestionar-ne la legalitat. Ara toca ser coherents i defensar aquesta mateixa posició davant els tribunals europeus», sosté Asens.
L’escrit adverteix que les raons jurídiques per recórrer la norma adquireixen avui major rellevància, ja que el text planteja seriosos dubtes de compatibilitat amb la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i la jurisprudència del TJUE. En concret, la petició assenyala les següents vulneracions:
- Atempta contra el dret a la llibertat i a la seguretat (article 6 de la Carta) en ampliar tant els supòsits com la durada de la detenció administrativa de les persones migrants.
- Vulnera el dret a la tutela judicial efectiva (article 47 de la Carta) davant la manca de mecanismes efectius de revisió i l’evident insuficiència de garanties processals.
- Infringeix el principi de no devolució (non-refoulement) en promoure l’externalització de retorns cap a tercers Estats que no garanteixen una protecció efectiva dels drets fonamentals.
- Compromet l’exigència fonamental de realitzar una avaluació individualitzada de cada cas, a causa de l’aplicació de procediments accelerats i mecanismes estandarditzats de retorn.
La comunicació remesa al Govern subratlla que l’experiència recent demostra que els tribunals europeus ja estan servint de contrapès indispensable davant les polítiques d’externalització migratòria. El document assenyala específicament el precedent d’Itàlia, on diverses resolucions judicials han qüestionat elements centrals del model impulsat pel Govern de Giorgia Meloni, el qual ha servit d’inspiració directa per a part de les mesures d’aquest reglament europeu.
Per tot això, l’eurodiputat assenyala que la interposició d’aquest recurs d’anul·lació no constitueix únicament una facultat processal de l’Estat, sinó una oportunitat crucial perquè Espanya defensi davant la justícia els principis que ha sostingut durant tot el debat legislatiu. «La batalla política ha acabat. Ara comença la batalla judicial», conclou.